A la terra del
poc pa
hi varen casar
una noia.
La mes lletja
van casar
amb el mes
aguerrit dels joves.
La lletja, la
lletja...
les noies de
bon pamet
diu que estan
molt enfadades,
perquè el nuvi
s’ ha emprendat
d’ una lletja i
sense gràcia.
La lletja, la
lletja...
Mes el nuvi
està content
de mirar la
seva dona,
perquè troba
que el seu cos
es un niu de
gracies dolses.
La lletja, la
lletja...
La hermosor que
tot-hom veu
amb el temps es
torna lletja.
La hermosor de
dintre el cor
si s’ estima
dura sempre.
La lletja, la
lletja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada