161 - El Serraller

https://soundcloud.com/isabel-iborra/el-serraller

Del arxiu de Vilarmau.
Recollit per Pere Mestre.

Ni havia dotze fadrins,

que tots dotze n’eren lladres

i el capità de tots ells,

Serraller s’ anomenava.

 

Minyons si voleu venir,

passarem vida xalada:

no matarem a ningú,

si no escurarem butxaques.

 

Butxaques de capellans,

que n’ és moneda encantada

ens anirem al Urgell,

a robar casa Tafalla.

 

Quina hora i podrem anar

que hi poguéssim tenir entrada

a les deu hores de nit

que els mulaters hi donen grana.

 

El traïdor del hostaler,

quina una s’ en ha pensada:

ha enviat mossos a Vic,

dient que ha casa hi té lladres.

 

Dient que ha casa hi té lladres.

158 - tres ninetes de Sallent

https://soundcloud.com/isabel-iborra/tres-ninetes-de-sallent

 

TRES NINETES DE SALLENT, si de Sallent

S’ EN ANAREN BOSC ENDINS, mores collint, mores collin

 

SI T’ EN VAS NAMORADETA

TORNARÀS AMOR ADEU!

 

S’ EN ANAREN BOSC ENDINS, mores collin

QUAN NE SÓN AL MIG DEL BOSC, la nit s’els pren, la nit   

                                                                           s’els pren

SI T’ EN...

 

QUAN NE SÓN AL MIG DEL BOSC,la nit s’els pren

TROBAREN UN CARBONER, carbó fa ell, carbó fa ell

 

SI T’ EN ...

 

TROBAREN UN CARBONER, carbó fa ell

CARBONER TREUENS DEL BOSC, ja t’ho pagarem,

                                                     ja t’ho pagarem

SI T’ EN ...

 

CARBONER TREUENS DEL BOSC, ja t’ ho pagarem

DE TRES NINETES QUE SOU, una em quedaré,una

                                                        em quedaré

SI T’ EN VAS NAMORADETA

TORNARÀS AMOR ADEU !

        

                                                

160 - L' AMOR

https://soundcloud.com/isabel-iborra/l-amor

 (DEL ARXIU DE VILARMAU)

Un dia vaig saber

que era a l’ horta tota sola

que regava les flors

les flors i les violes

 l’amor. L’amor enemorada

prenda del meu cor.

 

De tan lluny com em veu

ella a riure es posa.

De qué rieu l’ amor?

Ai de ben poca cosa

 l’amor. L’amor enemorada

prenda del meu cor.

 

Em ric del que os vull

I la voluntat que os porto

Ja ho varen anar a dir

al pare de la minyona

 l’amor. L’amor enemorada

prenda del meu cor.

 

Ja ho varen anar a dir

al pare de la minyona

la resposta que els en fa:

ai a mi poc que m’ importa

 l’amor. L’amor enemorada

prenda del meu cor.

 

159 - Matí de Sant Joan

https://soundcloud.com/isabel-iborra/mati-de-sant-joan


Del arxiu Vilarmau

Mati de Sant Joan, el sorteig surt en plaça:

I els fadrins tots en massa se ni van sospirant...

El fadrí que treu negre sen va a ca seva plorant.

 

Ai pare be ho sabeu, que tinc d’ anar a la guerra,

Valguem Deu quina pena. Quin desconsol tan gran,

D’ haver d’anar a la guerra a  servir al rei vuit anys.

 

Ja em vaic a despedir del pare i de la mare,

De les meves germanes, la meva amor també.

Ai que ditxós serà el dia, que jo ja tornaré.

 

Partirem de Llançà, anirem dret  a Figueres,

Seguirem carreters que van a Mataró.

Seguirem les Castelles, València i Aragó.

 

 

 

 

157 - Les noies del Griell

https://soundcloud.com/isabel-iborra/les-noies-del-griell

Del arxiu Vilarmau

LES NOIES DEL GRIELL, TENEN LA PELL FINA

SEGONS LA MENA DE LA QUE SON.

AI, LA TERCERA COM ÉS FALAGUERA,

ÉS LA PORQUERA I SEMPRE TÉ SON.

FA LA NON NON, AMB EL CAP BAIX,

ELLA SOMIA, SEMPRE AMB EL SEU GAVAIG.

 

LES NOIES DEL GRIELL TENEN LA PELL FINA

 ALMENYS LA NINA DE QUI PARLEM.

AI LA PRIMERA QUE ÉS ENCISERA,

FA LA MESURA QUE LI CORRESPÓN.

L’ ESPERARÉ, SI VA A LA FONT

DONS LA VOLTEJO PER SI ELLA HEM RESPÓN.

154 - Una dona molt rara

https://soundcloud.com/isabel-iborra/una-dona-molt-rara


Cantaires d' Alpens

Una dona molt rara

On aneu mare de Déu, on aneu tan apressada

allà baix amb un favar, que una dona m’ hi demana

 

Ai que més ai. Que una dona m’ hi demana.

 

No hi aneu Mare de Déu, que es una dona molt rara

amb aquesta vull anar, que tot-hom la desempara.

 

Ai que més ai. Que tot-hom la desempara.

 

Quan la Verge hi ha arribat, la dona n’és deslliurada

n’ha parit un infantó, com la llet i la rosada.

 

Ai que més ai. Com la llet i la rosada.

 

Sant Josep serà el padrí, Santa Clara la comare

Sant Joan lo seguidor, Nostre Senyor batejava.

 

Ai que més ai. Nostre Senyor batejava.

 

En tornant de batejar, troben la taula parada

Del bon pa i del bon vi, de bons ous amb cansalada.

 

Ai que més ai. De bons ous amb cansalada.

 

Los minyons mengen confits, les minyones avellanes

Los fadrins beuen vi blanc, les fadrines aigua clara.

 

Ai que més ai. Les fadrines aigua clara!

156 - Cançó de quatre noies

https://soundcloud.com/isabel-iborra/84-c-de-4-noies-de-prats-de-llucanes



CANÇÓ DE QUATRE NOIES DE PRATS DE LLUÇANÈS

Una cançoneta nova                           

Bé la sentireu cantar.                         

Treta n’és de quatre noies

que s’ en van a fer un brenar.

Si voleu, que os ho digui

Allà on, el van a fer:

allà baix la plaça vella

que hi diuen cal Armenter.

 

En sortint de la taverna

ja se'n van cap al cafè,

vinga  rajolics i copes

fins apurar el cafeter.

 L’una ja, el tira per terra

L’altre diu: que n'és dolent.

Eixes són les circumstàncies

que  dona el vi i l’aiguardent.

 

La Perança Somatera

seràs la burla del món:

vares nar a la secreta

i parires el colom.

El galàn,que t’ en va veure

digué que,amb el davantal

t’ aixugaves els morros

del vi que’t havia fet mal.

 

De la filla de la Reina

d’ aquella no direm res

perqué es la mes bonica

de tot Prats de lluçanes.

Ella té nom de princesa

que es nom de gran majestat.

Com que no en trova cap d’ altre

festeja amb un esguerrat.

 

 

La de cal Ton de Surribes 

 La que mes seny va tenir

el que va dir a  les altres

 jo no ho gosaria a dir.

 

 La cançó qui l’ha dictada?

 En Joan esparracat

 

que tothom li diu  borratxo

 

perqué sempre mena el gat…

                          

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

155 - Les cardines

https://soundcloud.com/isabel-iborra/les-cardines

Matinet m’ en llevo. Amb el sol eixit

Matinet m’ en llevo. Amb el sol eixit

Amb el sol eixit.

La remada engego

per el camp florit.

 

Questa primavera, un niu so trovat

Questa primavera, un niu so trovat

Un niu so trovat.

Vora una ribera

Al fondo d’un prat.

 

M’els emporto a casa, dic a la muller

M’els emporto a casa, dic a la muller

Dic a la muller:

Aquestes cardines, governa-les bé.

 

Totes les veines, m’en diuen Joan

Totes les veines, m’en diuen Joan

M’en diuen Joan:

Aquestes cardines, mai no cantaràn.

 

 

153 - Pau Gisbert

https://soundcloud.com/isabel-iborra/92-pau-Gisbert

Del arxiu de Vilarmau.

UNA CANÇÓ VULL CANTAR

NO FA MOLT QUE S’ ÉS DICTADA

D’ UNA MINYONA QUE HI HA

A LA PLANA DE CERDANYA

“    “     “       “        “

 

UN DIA ANANT AL MOLÍ EN PAU GISVERT EN TROVAVA:

DEU-VOS-GUARD LO PAU GISVERT

AMB TOTA LA VOSTRA ARMADA.

  “        “      “      “           “

ROSETA SI VOLS VENIR,

SI VOLS VENIR AMB NOSATRES,

NO POT SER LO PAU GISVERT:

QUE NO HI SERÍA FIADA.

  “        “      “      “         

TAN FIADA SERÀS TU

COM SI FOSSIS MA GERMANA

TAN FIADA TU VULL DIR,

COM AMB TON PARE I TA MARE.

  “       “       “      “     “  “    “

JA LA PRENEN PER UN BRAS

I A CAVALL LA N’HAN PUJADA,

QUAN NE SÓN UN TROS ENLLÀ

LA ROSETA SOSPIRAVA.

 “       “              “

ROSETA QUE PLORES TU

ROSETA QUE PLORES ARA?

BE TINC PROU DE QUE PLORAR

QUE MAI MES VEURÉ ELS MEUS PARES.

   “”      “    “       “       “       “

SI TORNES A SOSPIRAR

LA TEVA VIDA S’ ACAVA

SI ET SENTO PLORAR MAI MES:

TA CLAVARÉ PUNYALADA

 “        “             “

NO EM MATIS LO PAU GISVERT

QUE JA HI VINDRÉ AMB VOSATRES

MATARÉ I DAGOLLARÉ.

SEGUIRÉ LA VIDA AIRADA

  “            “      “       “

ARA PASSA TU DAVANT

QUE ENS SENYALARÀS LES PASSES,

PRIMER ROBO QUE FAREM,

SERÀ A CASA DELS TEUS PARES.

  “       “    “       “       “        “

 

TA MARE LA MATES TU,

JO JA MATARÉ EL TEU PARE.

MATE’LS TU SI VOLS MATAR

QUE EN A MI EL COR NO M’HI ABASTA.

  “ “        “       “    “      “   “  “

FILLA MEVA QUE HAS FET TU

FILLA MEVA QUE HAS FET ARA?

DONA VOS NO HEM CONEIXEU

A MI EM PRENEU PER UNA ATRA.

“   “     “       “       “       “      “

EN JOVE PROU QUE OS CONEC,

FILLA MEVA N’ HAS ESTADA.

MARE MEVA PROU ÉS CERT:

EN PAU GISVERT M’HA ROBADA.

 “     “          “        “          “

EN PAU GISVERT SENT AIXÓ

PROMTAMENT PUJA L’ ESCALA

TOTES DUGUES VAN MORIR

DAGOLLADES PER L’ ESPASA. 

 

 

 

 

 

152 - Recordes dolceta amor

https://soundcloud.com/isabel-iborra/recordes-dolceta-amor

Del arxiu de Vilarmau.

Recordes dolceta amor

bella matinada

mentre estàvem conversant

a sota d’ un arbre.

A la soca d’un noguer

assentats amb gran plaer

de l’ amor parlàvem...

ai, érem dos que ens alegràvem.

 

Mentre estàvem conversant

passa la calàndria

mentre estàvem conversant

a l’ombreta del arbre.

La calàndria va cantant

que venia declarant:

que venia el dia...

ai, el meu cor s’entristia.

 

Sa mare sentí el festeig

d’aquella donzella.

L’ha tancada amb pany i clau

en una cambreta.

L’ha tancada en presó

que no veu sol ni claror

a la seva cara...

ai, trist de mi, en soc la causa.

 

Mare meva no em tanqueu

no passau pas pena.

Nomes me’n agrada un noi

que és el que em festeja.

Que me’n té el cor robat

i l’ enteniment lligat

amb unes grans cadenes...

ai les meves penes.

151 - El curandero

https://soundcloud.com/isabel-iborra/el-curandero

Soc un curandero, que em coneix quasi tot-hom

i per fer remeis i cures m’ he fet un gran nom.

El quarto de curar, el tinc molt ben parat:

D’ estampes i santcristos, n’hi tinc un bon grapat.

 

Recepto Borratxes, líquens, Malva i Penical.

molta morella roquera, Plantatge i fanal.

Romaní amb Espígol i caps d’esbarzers

rel de Malví i Arínjol i brots de garrofers.

 

Ordeno la trementina, oli d’ avet i llardons

moltes untures i fregues i bafus de suc de cols.

Una noia va venir, que és de Martorell

és guapa i sadunguera, molt més que un passerell.

 

Va venir queixant-se pobreta amb molta raó:

Que patia de l’ esteri, i també del païdor.

I ara per què ho vegin si soc un bon xicot:

Li vaig fer una recepta per curar-ne del singlot.

 

150 - El piu piu del ocellet

https://soundcloud.com/isabel-iborra/el-piu-piu-del-ocellet


Apresa de Carme Poc. De Sant Hipòlit de Volregà

 

Pastorets de la muntanya

baixeu aquí baix al pla

que amb la llet de les cabretes

podreu ben desdejunar.

 

Deu-la guard a la pastora.

Pastoret lo mateix dic.

Ai que guapa la pastora,

ai quin llavi tan bonic.

 

Deixa, deixa la verneda

que nostra reina seràs,

vestideta d’or i seda

amb un palacio habitaràs.

 

Anfombrat de roses belles,

de perles i diamants

de brilladores estrelles

i de riquíssims  brillants.