EL PASTORET I LA DAMA
no et fa por anar a la muntanya
aquesta nit de trons i llamps?
Vine vina casa
meva, acolliment jo et daré.
Vine vine a casa meva, acolliment jo et
daré.
No pot ser, la noble dama. Noble dama, no pot ser.
Jo et daré taula parada, amb menjars del bo i millor
una llar de foc encesa tota plena d’ escalfor.
No et cal anar a la muntanya, una nit que fa tan fred.
No et cal anar a la muntanya una nit… que fa tan fred.
No pot ser, la noble dama. Noble dama, no pot ser.
T’ en donaré llit daurat, amb llençols de seda i or
I si amb això no en tens prou, també et donaré el meu cor.
Vine vine pastoret que
si no jo em moriré.
Vine vine pastoret que si no…jo em moriré.
No pot ser, la noble dama. Noble dama, no pot ser.
Ja ens veurem un altre dia, que no em puc entretenir
Tinc el bestiar a la muntanya, jo també haig de esser
allí.
Pastoret per amor de Deu, vine aquesta nit amb mi!
Ja ens veurem un altre dia, que no em puc
entretenir
Tinc el bestiar a la muntanya, jo també
haig de esser allí.
Pastoret per amor de Deu, vine aquesta nit amb mi!
Pastoret per amor de Deu, vine aques…ta nit amb mi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada