diumenge, 31 de maig del 2020
269 - El rector de Sant Martí
https://soundcloud.com/isabel-iborra/269-el-rector-de-sant-marti
Apresa de la padrina de la Cirera Carme Mussoll Sauquet
El rector de Sant Martí, n'ha caigut en gran baixesa
si n' ha llogat una vella, no es pot moure de magresa.
Jo mai mes. De velles no en llogaria, jo mai mes.
Quan ella freixeig el peix,no posa oli a la paella,
i amb la goteta del nas, en fa bona la mantega
Jo mai mes. De velles no en llogaria, jo mai mes.
Quan no ho veu el senyor rector, es moca amb la cuixinera
i el senyor rector li diu: ai gran bruta putinera
Jo mai mes. De velles no en llogaria, jo mai mes.
268 - Si voleu venir
https://soundcloud.com/isabel-iborra/268-si-voleu-venir
Nenes, si voleu venir,
Cireretes a collir, que jo
tinc un cirerer
Allà l’horta dels meus pares.
Amb el rigo rigo, amb el rigo
rago.
Roges són!.Roges són!
Que son el millor del mon.
Demà bé hi podrem anar,
cireretes a menjar!
Per totes n’hi de haver
Que es bon any i n’hi ha
forces.
Roges són!.Roges són!
Que son el millor del mon.
També si ho voleu provar.
cireres per adornar
a l’orella posaré
perquè hi queden molt rebé.
Roges són!.Roges són!
Que son el millor del mon.
267 - Caseus-hi fadrins
Caseus-hi fadrins
amb una pagesa
no us enganyi el dot
ni la boniquesa.
Feu que siguin bones
per a treballar
que la boniquesa
no us donarà pa.
Jo me’n dic Joan
ella es diu Maria
som de St. Martí
terra divertida.
Jo soc fill d’ un sastre
faig de sabater
i ella n’ és filla
d’ un mestre barber.
Jo m’ hi vaig casar
sols per l’ hermosura
ai pobret de mi
era criatura.
El dot que li’n daren
a mi em va enganyar
i en quatre o cinc mesos
ja ho varem gastar.
266 - Pupurri de homes i dones
https://soundcloud.com/isabel-iborra/266-pupurri-d-homes-i-dones
PUPURRI D’ HOMES I DONES
Los que esteu en ma presència, si em voleu prestar
atenció
I em deu permís i llicència, os cantaré una cançó.
De
les dones llamineres i algunes altres que són
Les
plagues mes verdaderes, que s’ han vist mai en el món.
Si voleu conèixer un home....
poca cosa s’ha de fer:
sapiguen el nom que porta
se sap el vici que té.
Els Paus i els Peres en són baladrers,
els
Ramons pequen… de ser llaminers!
Creguts
són els Marcelinos, embusteros els Bernats,
I els
Quimets quan ballen, ballen un xic arrambats!
Si
un home per poc alerta, algun erro o falta fa
Amb
tres pams de boca oberta, ja ho corren a publicar.
I luego l’escandalitzen per les quatre parts del món,
Tenen per dolents els homes, i veieu elles com són:
L’ una boja, l’altre ximple, l’ altre poc enteniment
L’ altre un ànima de canti, que al cap no hi té sinó
vent.
L’
altre una mal gastadora, bona per fer mesuró
L’
altre una cabra virada, que no té cap color bo.
-Els Jaumes són capetxanos! i els Joans són molt tranquils
Els Emilios els hi agraden… les dones amb bons pernils!
D’un
home que es digui Jofre, no n’espereu re de bo.
I els
Jordis Enrics i Ernestos, sols són bons per fer el Senyor!
Males peces són les dones, com ja sempre ho han estat
A la dita de molts savis, ne són l’ esca del pecat.
Segons porta l’ escriptura, perverteixen Salomó
Varen fer pecar St. Pere, varen fer morir Samsó.
Els
Ventures i els Marianos ,un xic maniàtics són.
Els
Joseps Peps i Pepitos, tots porten el sello al front.
-Els Lluïsos, poc summisos. Els Àngels
s’han rebel·lat!
els Benets, Ferrans i Ciscos…sempre la
porten de cap!
Els
Silvestres, Marcs i Antonis, tenen un problema gros:
si no
mengen forces bledes, no poden anar de cos!
La
cançó qui l’ ha dictada, jo mateix os ho vull dir:
És
mon nom i apellido, Martí Coll i Camprubí.
Natural sóc de muntanya, fill d’ Olost de Lluçanès.
Per haver dit que tenen vicis, no n’he pas dit res de
més.
|
dissabte, 30 de maig del 2020
265 - A les galeres de França
https://soundcloud.com/isabel-iborra/265-a-les-galeres-de-franca
A LES GALERES DE FRANÇA
|
A les galeres de França,
la vida mia, la vida amor
a les galeres de França
si n’hi ha una presó.
Si n’hi ha una presó.
N’hi ha vint i nou presos
la vida mia, la vida amor
si n’hi ha vint i nou presos
canten una cançó.
Canten una cançó.
Una dama els escolta
la vida mia, la vida amor
una dama els escolta
a dalt del mirador.
A dalt del mirador.
I a cada posadeta
la vida mia, la vida amor
i a cada posadeta
davalla un esglaó.
Davalla un esglaó.
Els presos se'n adonen
la vida mia, la vida amor
els presos se'n adonen
i aturen la cançó.
I aturen la cançó.
Canteu, canteu bons presos
la vida mia, la vida amor
canteu, canteu bons presos
canteu-ne la cançó.
Canteu-ne la cançó.
Com cantarem senyora
la vida mia, la vida amor
com cantarem senyora
si estem en greu presó.
Si estem en greu presó.
264 - Els fadrins de Sant Boi
https://soundcloud.com/isabel-iborra/264-els-fadrins-de-sant-boi
|
ELS FADRINS DE ST. BOI
Els fadrins de St. Boi
molta fatxenda en gasten,
si n’hi ha un de petit
que en gasta més que els altres
tralaralà el guapo de la plaça tralaralà.
Si n’hi ha un de petit
que en gasta més que els altres
porta gec de bellut
botonada de plata
tralaralà el guapo de la plaça tralaralà.
S’en ha comprat un ram
per dar a la enemorada
quan l’ ha tingut comprat
no sap pas com portar-lo
tralaralà el guapo de la plaça tralaralà.
S’el posa en el barret
per fer més pompa i gala
ja baixa carrer avall
carrer de l’enamorada
tralaralà el guapo de la plaça tralaralà.
Ja la veu al balcó
al balcó que es pentinava
ja puja escala amunt
com si fos de la casa
tralaralà el guapo de la plaça tralaralà.
Quan és a mig replà
la trova que baixava
ja li presenta el ram
li fa mitja rialla
tralaralà el guapo de la plaça tralaralà.
Li torna a presentar
li fa tota plegada,
el ram prou que li ha pres
l’amor no li ha donada
tralaralà el guapo de la plaça tralaralà.
263 - Geroni
https://soundcloud.com/isabel-iborra/187-geroni
|
Si jo tinc de
aconsellar-te,
Per mes que
estigui casat,
Creu-me Geroni
no et casis,
Si no vols
ser un desgraciat.
La
priimera nit de nuvis,
Jo em
creia que estava al cel.
Va durar
set o vuit dies,
Aquella
lluna de mel.
Totes
aquelles delicies,
Promte es
varen acabar,
La dona al
cap de pocs dies
Ja em volia
governar.
Arribes a
casa el vespre
Molt
cansat de trevallar
Si no
bresses una estona,
Ella no
et fara el sopar.
262 - El gitano
https://soundcloud.com/isabel-iborra/262-el-gitano
EL GITANO
té una filla
per casar
enamorada d’ un
gitano
no l’en pot
"desolvidar".
Tu que estàs
tan avesadeta
a cuinar amb
uns bons fogons
casadeta amb un
gitano
cuinaràs per
aquets racons.
Si als racons
tinc de cuinar-ne
veges que
m’importa a mi,
el meu cor
sempre desitja
un gitano per
marit.
Tu que estàs
tan avesadeta
a dormir en bon
matalàs
casadeta amb un
gitano
a la palla
dormiràs.
Si a la palla
he de dormir-ne
veges que
m’importa a mi,
el meu cor
sempre desitja
un gitano per
marit.
Tu que estàs
tan avesadeta
a menjar-ne
d’un bon pa,
casadeta amb un
gitano
rosegons hauràs
de menjar.
Si rosegons
tinc de menjar-ne
veges que
m’importa a mi,
el meu cor
sempre desitja
un gitano per
marit.
Casat, casat
filla meva
si tant t’has
entossudit,
el que et passi
o el que no et passi
no em donarà
cap neguit.
El que et passi
o el que no et passi
No em donarà
cap neguit!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)