214 - LA SILETA
|
Al carrer del Hospital.
Hi tres portes a la dreta,
N’hi ha tres estudiants
que en volte, que en voltegen la Sileta.
No la poden enganyar.
Ni amb diners, ni amb diners,
ni amb parauletes.
El mes petit de tots tres
Se’n va vestir de mongeta.
I a les dotze de la nit:
Va trucar, va trucar ca la Sileta.
Noia baixa a obrir.
Baixa a obrir a la mongeta.
Quina monge en sou vos:
Que a aquesta hora va soleta.
Del convent de Sant Narcís.
He renyit amb la abadessa.
Mongeta voleu sopar:
De la bo, de la bona viandeta.
Quan estava a mig sopar:
La monja es posa tristeta.
De que ne’ esteu trista vos.
De que ne, esteu tan tristeta.
Es que n’estava pensant
Que hem fareu dormir soleta.
Soleta no hi dormireu.
Dormireu, dormireu amb la Sileta.
Mare jo no hi vull dormir.
Que es l’ estudiant e
lletra.
Quan es a mig despullar,
Li veu la, li veu la faixa vermella.
El endemà al dematí,
La mare crida Sileta.
Mare, jo no em vull llevar:
Ja hem quedo, ja quedo amb la mongeta.
Que me ensenyi de llegir,
De llegir i de aprendre lletres.
Que me ensenyi de llegir
I també: us volem fer padrineta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada