190- L’ EMIGRANT

https://soundcloud.com/isabel-iborra/190-l-emigrant

L’EMIGRANT         Dolça  Catalunya, patria del meu cor quan de tu s’allunya, d’anyorança es mor.   Hermosa vall, bresol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, hermita al cel suspesa, per sempre adeu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant, a boscos i riberes: Adeusiau!   On trobaré tes sanitosos climes, ton cel daurat? Més ai, més ai, on trobaré tes cimes, bell Montserrat? En lloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posá Déu.   Adéu germans, adéu-siau mon pare; No us veuré més! Oh! Si al fossar, on jau ma dolça mare, Jo el llit tingés! Oh mariners! El vent que m’en desterra, Que em fa sofrir! Estic malalt; més ai! Torneume a terra! Que hi vull morir.   Dolça Catalunya,  patria del meu cor, quan de tu s’allunya  d’anyorança es mor.