L’ ALZINA
L’ alzina s’ alça
al mig del pla
amb un brancam
poderós,
ningú no sap els
anys que té
i ens dona
aixopluc, a tots.
Vestida sempre
amb verd fullam
per ella no
compta el temps
i veu passar fred
i calor
la pluja la neu i
el vent.
Com un refugi
sempre obert
brinda als ocells
repòs
tan entre
l'ombra de la nit.
Com sota la llum
del sol.
La teva força ens
ha admirat
o arbre enter i
fornit
amb tu vindran
els teus aglans,
seran els nostres
confits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada