https://soundcloud.com/isabel-iborra/planys-de-les-animes-1
Per el Novenari de les ànimes, a Alpens , es posava tot un parament en el altar, com si fos un escenari representant ànimes cremant en el purgatori: bisbes, rics i reis...
També es cantava aquesta cançó:
Oh mortals i viadors
que tan oblidats viviu
a les ànimes oiu
que criden: ai quin dolor.
Ai catòlics cristians
que excessives son les penes
patin en eixes cadenes
lligades de peus i mans.
Lliurau-nos d’ aquest rigor
puig és cert, poder teniu.
A les ànimes oiu
que criden: ai quin dolor.
Es aquet foc tan terrible
que una centella només
cremaria tot quan és
en aquet món combustible.
Lo d’ aquí n’és molt
ardor
aquet és incendi viu.
A les ànimes oiu
que criden: ai quin dolor.
Penes, martiris, turments
es pateixen en lo món
just, ombra d’ aquet no són.
Si, figures aparents
com en el fornal l’ or
estem com el savi diu.
A les ànimes oiu
que criden: ai quin dolor.
Oh mortals i viadors
que tan oblidats viviu
a les ànimes oiu
que criden: ai quin dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada