https://soundcloud.com/isabel-iborra/l-amor
(DEL ARXIU DE VILARMAU)
Un dia vaig saber
que era a l’ horta tota sola
que regava les flors
les flors i les violes
prenda del meu cor.
De tan lluny com em veu
ella a riure es posa.
De qué rieu l’ amor?
Ai de ben poca cosa
prenda del meu cor.
Em ric del que os vull
I la voluntat que os porto
Ja ho varen anar a dir
al pare de la minyona
prenda del meu cor.
al pare de la minyona
la resposta que els en fa:
ai a mi poc que m’ importa
prenda del meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada