https://soundcloud.com/isabel-iborra/recordes-dolceta-amor
Del arxiu de Vilarmau.
Recordes dolceta amor
bella matinada
mentre estàvem conversant
a sota d’ un arbre.
A la soca d’un noguer
assentats amb gran plaer
de l’ amor parlàvem...
ai, érem dos que ens alegràvem.
Mentre estàvem conversant
passa la calàndria
mentre estàvem conversant
a l’ombreta del arbre.
La calàndria va cantant
que venia declarant:
que venia el dia...
ai, el meu cor s’entristia.
Sa mare sentí el festeig
d’aquella donzella.
L’ha tancada amb pany i clau
en una cambreta.
L’ha tancada en presó
que no veu sol ni claror
a la seva cara...
ai, trist de mi, en soc la causa.
Mare meva no em tanqueu
no passau pas pena.
Nomes me’n agrada un noi
que és el que em festeja.
Que me’n té el cor robat
i l’ enteniment lligat
amb unes grans cadenes...
ai les meves penes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada