144 - La Balanguera

https://soundcloud.com/isabel-iborra/la-balanguera

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la,
teixint la tela per demà
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Com una parca bé cavil·la,
teixint la tela per demà
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa que s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De la infantesa que s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera