dimecres, 29 de gener del 2020

78 - Soc barretinaire



https://soundcloud.com/isabel…/soc-barretinaire-la-barretina


 LA BARRETINA

 Soc barretinaire de Prats de Motllo

M’ en diuen cantaire, mes, no canto gaire

Mes, no canto, no.

 

Quan a Olot jo n’ aprenia, mon ofici dava plaer

Cada poble on floria, ne semblava un claveller.

Mos clavells i roses veres, jo plantí en eixes riberes

Eren, ai, jardins les eres i jo n’ era el jardiner.

 

Soc barretinaire de Prats de Motlló

M’ en diuen cantaire, mes, no canto gaire

Mes, no canto, no.

 

Catalunya patria dolça, com s’et perden les costums

Lo de casa s’ et empolsa i amb lo d’ altres t’ en presums.

Tes cançons les oblidares, tos castells los aterrares

I en les flors del hort dels pares, ja no hi trova el fill parfums.

 

Soc barretinaire de Prats de Motlló

M’ en diuen cantaire, mes, no canto gaire

Mes, no canto, no.

 

Ja ton poble Catalunya fins oblida el teu parlar

I algun fill quan s’ et allunya s’ el coneix pel renegar.

S’ et estrenyen les fronteres, s’ et esqueixen les banderes

Ulls que et veren gran com erets, que faràn sinò plorar!

 

Soc barretinaire de Prats de Motlló

M’ en diuen cantaire, mes, no canto gaire

Mes, no canto, no.

 

Les barretines vermelles i el carmesí mocador

Eren un camp de roselles, mogut pel vent de l’ amor.

N’ ha pasada la tempesta i tan sols una que altre en resta

Lo temps m’ ha gelat la testa i aixó m’ ha gelat el cor...

 

Fui barretinaire, mes ai,ja no en só

M’ en diuen cantaire, mes, no canto gaire

Mes, no canto, no.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada