 |
| Cantaires de Alpens |
HISTORIA DE AMOR
Era el dia de Nadal
i en la llum del escenari
de mirades l’ intercamvi,
arribà un goig immortal.
Era la teva
i també la meva
i una centella ens va enlluernar.
La teva imatge,
s’imposà amb força
i en tu pensava-sempre- en- tot moment.
El cor se’m sentí ferit
d’amor feia el naixement,
van esser dies de neguit,
per un mirar innocent.
La força s’em tornà feblesa
davant la teva bellesa
i aquet cor que va fer esclat
pel teu va ser amanyagat.
Si tu ets riu
jo seré el rierol
omplint la mar amb el nostre amor.
La mar dels fills
també dels nets
retornen onades-de joia i amor.
La mar que retorna onades
de joia i de felicitat
.i cobreix la terra ferma:
l’imperi que tu has guanyat.
Ets obstinada certament,
mai desdeixes en l’intent
per allà on no passa un clavell,
tu i feres passar un camell.
Dintre teu sentia una veu que jo
sentia:
o tot o res, deia el teu amor.
La teva empenta
em salvà la vida,
dons ben poc valia- en- aquell
moment.
Sempre hem set bons companys,
com en aquella vegada
que començà amb una mirada
ara fa... una colla d’anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada