SOLA AL MON
Estic sola al mon
desamparadeta,
sens casa ni amor
sent tan petiteta.
No tinc per menjar
ni qui em doni veure
i amb els ulls mig clucs:
penso amb la mareta.
Més ja acoto el cap
ja en so dormideta
pensant que allà al cel
hi ha un àngel que em vetlla.
Qui m’acotxarà?
el vent que esbatega
i la doça nit
amb ses ales negres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada