https://soundcloud.com/isabel-iborra/266-pupurri-d-homes-i-dones
PUPURRI D’ HOMES I DONES
Los que esteu en ma presència, si em voleu prestar
atenció
I em deu permís i llicència, os cantaré una cançó.
De
les dones llamineres i algunes altres que són
Les
plagues mes verdaderes, que s’ han vist mai en el món.
Si voleu conèixer un home....
poca cosa s’ha de fer:
sapiguen el nom que porta
se sap el vici que té.
Els Paus i els Peres en són baladrers,
els
Ramons pequen… de ser llaminers!
Creguts
són els Marcelinos, embusteros els Bernats,
I els
Quimets quan ballen, ballen un xic arrambats!
Si
un home per poc alerta, algun erro o falta fa
Amb
tres pams de boca oberta, ja ho corren a publicar.
I luego l’escandalitzen per les quatre parts del món,
Tenen per dolents els homes, i veieu elles com són:
L’ una boja, l’altre ximple, l’ altre poc enteniment
L’ altre un ànima de canti, que al cap no hi té sinó
vent.
L’
altre una mal gastadora, bona per fer mesuró
L’
altre una cabra virada, que no té cap color bo.
-Els Jaumes són capetxanos! i els Joans són molt tranquils
Els Emilios els hi agraden… les dones amb bons pernils!
D’un
home que es digui Jofre, no n’espereu re de bo.
I els
Jordis Enrics i Ernestos, sols són bons per fer el Senyor!
Males peces són les dones, com ja sempre ho han estat
A la dita de molts savis, ne són l’ esca del pecat.
Segons porta l’ escriptura, perverteixen Salomó
Varen fer pecar St. Pere, varen fer morir Samsó.
Els
Ventures i els Marianos ,un xic maniàtics són.
Els
Joseps Peps i Pepitos, tots porten el sello al front.
-Els Lluïsos, poc summisos. Els Àngels
s’han rebel·lat!
els Benets, Ferrans i Ciscos…sempre la
porten de cap!
Els
Silvestres, Marcs i Antonis, tenen un problema gros:
si no
mengen forces bledes, no poden anar de cos!
La
cançó qui l’ ha dictada, jo mateix os ho vull dir:
És
mon nom i apellido, Martí Coll i Camprubí.
Natural sóc de muntanya, fill d’ Olost de Lluçanès.
Per haver dit que tenen vicis, no n’he pas dit res de
més.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada