EX, EX,EX QUIN INFANT MÉS LLEIG
que estudiant a
casa, era molt bon minyó.
No plorava mai,
ni feia cap crit
quan la seva mare
el feia sortir del llit.
Però es ficava al
nas, sempre els seus ditets
i la gent al
veure’l deien: Quin infant més lleig.
Ex, ex, ex. ex,
ex, ex, quin infant més lleig.
Son pare li diu
amb un to amical:
Aquesta costum
dolenta ten farà molt mal.
Però sense obeir,
el pobre infantó
Segueix dòcilment
la seva lletja operació.
Fins que el nas
turmentat es va fer tan gros
que va ésser
senyors i senyores com un carbassot.
Ox,ox,ox. ox,ox,ox. Com un carbassot.
Fins va esser
precís, llogar un carretó
perquè el nas
creixia i pesava de debò.
Més un temps
després quan fou prou madur
vingué una
ventada i arrencant-lo se'l va endur.
Tingueu sempre
apunt del nas un mocadoret
Que el que ho fa
d’ altre manera es torna molt lleig.
Ex, ex, ex. Ex,
ex, ex. Es torna molt lleig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada