QUAN JO N’ ERA UN JOVE TENRE

Quan jo n’ era petitet, petitet un jove tenre

Ja en vaig infundar l’ amor, en una hermosa doncella.

I al cap de catorze anys, el rei n’ ha cridat a guerres

I el que a mi em sap més greu, és deixar-ne la promesa.

I al cap de set anys més, el rei n’ ha plegades guerres

Cada u podrà tornar, cada u, a les seves terres.

Els casats amb ses mullers, els fadrins amb les doncelles.

Ja m’ en vaixo carrer avall, cap a casa la promesa.

Ja la veig en el portal, molt trista en a mi em sembla

Ja li dono el deu-vos-guard: sou casada ho bé promesa.

De casada no ho soc jo, de promesa bé m’ ho penso

Só promesa amb un soldat, fa set anys que és a la guerra.

No és a la guerra no, que és a la teva presencia.

Marededeu dels desamparats, patrona de les donzelles!

Cants del lluçanes