divendres, 29 de maig del 2020

255 - El maridet


https://soundcloud.com/isabel-iborra/255-el-maridet

El maridet

A la edat de catorze anys,
mon pare me'n ha casada.
men ha dat un marit xic xic
i botit com una llapa.
Gran xiribiu, que l'amor no hi viu
amb maridet sense  eina.

Ja l'en baixo vora el foc
i lo gat me'l esgarrapa.
ja l'en trec a prendre el sol i
lo gall me'l espicassa.
Gran xiribiu, que l'amor no hi viu
amb maridet sense eina

Ja l'en baixo vora el riu
per rentar-ne la bugada,
com que el riu anava gros,
la aigua se'm el emmenava.
Gran xiribiu, que l'amor no hi viu
amb maridet  sense eina.

Amb la pala el faig venir,
i amb un bastó l' atiava,
jo prou volia plorar,
però el riure se'm escapava.
Gran xiribiu, que l'amor no hi viu
amb maridet sense eina.

Vaig a avisar el campaner,
per tocar-ne les campanes.
Com que el campaner era boix,
un flabiol, sonava.
Gran xiribiu, que l'amor no hi viu
amb maridet sense eina.
Gran xiribiu, que l'amor no hi viu
amb maridet sense eina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada