https://soundcloud.com/isabel-iborra/258-com-un-llantio-de-cel
Apresa de Josep Mª Peix
COM UN LLANTIÓ DE CEL
s’aixeca la lluna clara
i amb sa argentina claror
i amb sa argentina claror
quan bonica és la nevada.
Si la neu abriga els camps
i en són mústigues les branques
on es la novella flor,
on és la novella flor,
on es la rosa que es bada.
Pastorets, bons pastorets
que feu foc a la muntanya,
si cap a Betlem veniu
si cap a Betlem veniu
trobareu la rosa blanca.
Trobareu un bell infant
ajagut damunt la palla
entre una mula i un bou
entre una mula i un bou
en el racó d’un estable.
Sembla que plora de fred
però plora d'enyorança,
del nostre diví amor
del nostre diví amor
enyora la dolça flama.
El seu pare és fuster,
per fer-li un bressol treballa,
sa mare per adormi’l
sa mare per adormi’l
xamosa cançó li canta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada