Barcelona
ciutat gran:
Si ni havia
gran parada, de banderes i fusells,
Teixidors de
contra-plaça...
Som
soldats. Som soldats per anar a la Habana, som soldats.
Quan ne
vàrem ser al cortel, tot son cançons i romanços,
I en
parlar-nos d’ embarcar, tot ne son de
plors i llàntos...
Som
soldats. Som soldats per anar a la Habana, som soldats.
I embarcats
que vàrem ser, endarrere ja miràvem,
Monthuic encara es veu encara som a prop de casa...
Som
soldats. Som soldats per anar a la Habana, som soldats.
Monjuic ja s’ha perdut, no es veu que cel i aigua,
Primer lloc
que n’ entrarem, hi entrarem a cor de bales...
Som
soldats. Som soldats per anar a la Habana, som soldats.
Ara be que
hi pensarem, amb nostres pares i mares,
Els casats
amb ses mullers. Els fadrins amb ses aimades...
Som
soldats. Som soldats per anar a la Habana, som soldats
Els casats
amb ses mullers. Els fadrins amb ses aimades,
Ara be que
hi pensarem: ja mai les haguéssim
deixades...
Som
soldats. Som soldats per anar a la Habana, som soldats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada