divendres, 5 de juny del 2020

290 - LLUIS, CARINA/ SEMPRE ENTRE ANIMALS


 
 
CANTAIRES D' ALPENS

59
 

SEMPRE ENTRE ANIMALS

 
He baixat de Vilatoba

perquè de casa he fugit,

n’he fet una com un cove

i els parents m’han avorrit.

 

Jo passava el temps pels arbres

i passant vaig els fondals,

pasturava quatre cabres,

però sempre entre animals.

 

Com que el pare s’enverina

si en trobéssiu un pagès

que duu vara i barretina,

no li’n diguéssiu pas res.

 

Perquè sa filla Enriqueta

n’ha fet la resolució

de no tornar a caseta:

no, no, i no.

 

Promesos amb gran molèsties

per allà el poble m’han buscat.

I tots tenen noms de bèsties 

Ja es bé prou casualitat:

 

El noi gran de cal eruga,

el xic de cal escorpí,

el mitjà de cal tortuga

i l’hereu de cal garrí.

 

Per això m’he escapat.

A la ciutat.

 

Per servir tinc dues cases

i he triat el millor lloc:

he caigut damunt les brases

per voler fugir del foc!

 

Ara estic fent de minyona

a la casa d’un senyor

que té gat, gos, lloro i mona

i de nom es diu: lleó.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada