CANTAIRES D' ALPENS
|
SEMPRE ENTRE ANIMALS
perquè de casa he fugit,
n’he fet una com un cove
i els parents m’han avorrit.
Jo passava el temps pels arbres
i passant vaig els fondals,
pasturava quatre cabres,
però sempre entre animals.
Com que el
pare s’enverina
si en trobéssiu un pagès
que duu vara i barretina,
no li’n diguéssiu pas res.
Perquè sa
filla Enriqueta
n’ha fet la resolució
de no tornar a caseta:
no, no, i no.
Promesos
amb gran molèsties
per allà el poble m’han buscat.
I tots tenen
noms de bèsties
Ja es bé prou casualitat:
El noi gran de cal eruga,
el xic de cal escorpí,
el mitjà de cal tortuga
i l’hereu de cal garrí.
Per això m’he escapat.
A la ciutat.
Per servir
tinc dues cases
i he triat el millor lloc:
he caigut damunt les brases
per voler fugir del foc!
Ara estic
fent de minyona
a la casa d’un senyor
que té gat, gos, lloro i mona
i de nom es diu: lleó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada