https://soundcloud.com/isabel-iborra/274-soc-barretinaire-la-barretina
Cantaires d' Alpens
LA
BARRETINA
M’ en diuen
cantaire, mes, no canto gaire
Mes, no canto, no.
Quan a Olot jo n’
aprenia, mon ofici dava plaer
Cada poble on
floria, ne semblava un claveller.
Mos clavells i
roses veres, jo plantí en eixes riberes
Eren, ai, jardins
les eres i jo n’ era el jardiner.
Soc
barretinaire de Prats de Motlló
M’ en diuen
cantaire, mes, no canto gaire
Mes, no canto, no.
Catalunya pàtria
dolça, com se't perden les costums
Lo de casa s’ et
empolsa i amb lo d’ altres t’ en presums.
Tes
cançons les oblidares, tos castells los aterrares
I
en les flors del hort dels pares, ja no hi troba el fill perfums.
Soc
barretinaire de Prats de Motlló
M’ en diuen
cantaire, mes, no canto gaire
Mes, no canto, no.
Ja ton poble
Catalunya fins oblida el teu parlar
I algun fill quan
s’ et allunya s’ el coneix pel renegar.
S’
et estrenyen les fronteres, s’ et esqueixen les banderes
Ulls
que et veren gran com erets, que faran sinó plorar!
Soc
barretinaire de Prats de Motlló
M’ en diuen
cantaire, mes, no canto gaire
Mes, no canto, no.
Les barretines
vermelles i el carmesí mocador
Eren
un camp de roselles, mogut pel vent de l’ amor.
N’ ha passada la
tempesta i tan sols una que altre en resta
Lo temps m’ ha
gelat la testa i això m’ ha gelat el cor...
Fui barretinaire,
mes ai, ja no en só
M’ en diuen
cantaire, mes, no canto gaire
Mes, no canto, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada