272 - JO DE PETITETA

https://soundcloud.com/isabel-iborra/jo-de-petiteta

(CANTAIRES D' ALPENS)

Des de petiteta vaig quedar soleta

la meva marona al cel s’ en va anar.

N’ era tendre encara el dol de la mare,

quan casant-se el pare madrastra em va dar.

 

Un dia vaig dir-li: voldria una nina

i aquella donota va dir-me que no.

N’ era la diada del reis la vesprada

Quan la sabatona ben emboladona

vaig treure al balcó.

 

Vaig escriure dolçament

Als Sants. Reis del Orient:

Voldria una nina de careta fina

I d’ un ros cabell, dolça miradeta

I a la boqueta un color vermell.

 

I en el despertar-me després de fer nones

a la sabatona va haver-hi un carbó.

Reia la donota, reia la bojota

reia la donota del meu gran dolor.

 

Quan vaig esser més gran vaig marxar de casa

i un jove amb paraules va vèncer el meu cor

i jo enamorada vaig caure encisada

i de la etapa aquella un infant va néixer

fruit del meu amor.

 

Tot cantant i tot plorant

vaig bressant el meu infant

dient ja tinc la nina de careta fina

i d’ un ros cabell.

Dolça miradeta, i a la boqueta 

un color vermell.