https://soundcloud.com/isabel-iborra/57-montanyes-regalades
Montanyes regalades
Montanyes
regalades
son les del
Canigó
que tot l’ any
floreixen
primavera i
tardó.
Jo que no l’ aimo
gaire
jo que no l’ aimo
no
jo que no l’aimo
gaire
la vida del
pastor.
Mon pare m’ en ha
promesa
i amb un pobre
pastor.
Doneu-me l’ amor
minyona
doneu-me la
vostra amor.
Jo que no l’ aimo
gaire
jo que no l’ aimo
no
jo que no l’aimo
gaire
la vida del
pastor.
Ell s’ en va a la
montanya
I jo visc al Rosselló.
Ell s’ acotxa
sobre palla
i jo en un jas de
cotó.
Jo que no l’ aimo
gaire
jo que no l’ aimo
no
jo que no l’aimo
gaire
la vida del
pastor.
Ell en menja carn
de cabra
i jo en menjo de
moltó.
Ell en veu de l’
aiga clara
i jo vec del vi
millor.
Jo que no l’ aimo
gaire
jo que no l’ aimo
no
jo que no l’aimo
gaire
la vida del
pastor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada