Una dona molt rara

On aneu mare de Déu, on aneu tan apressada

allà baix amb un favar, que una dona m’ hi demana

Ai que més ai. Que una dona m’ hi demana.

No hi aneu Mare de Déu, que es una dona molt rara

amb aquesta vull anar, que tot-hom la desempara.

Ai que més ai. Que tot-hom la desempara.

Quan la Verge hi ha arribat, la dona n’és deslliurada

n’ha parit un infantó, com la llet i la rosada.

Ai que més ai. Com la llet i la rosada.

Sant Josep serà el padrí, Santa Clara la comare

Sant Joan lo seguidor, Nostre Senyor batejava.

Ai que més ai. Nostre Senyor batejava.

En tornant de batejar, troben la taula parada

Del bon pa i del bon vi, de bons ous amb cansalada.

Ai que més ai. De bons ous amb cansalada.

Los minyons mengen confits, les minyones avellanes

Los fadrins beuen vi blanc, les fadrines aigua clara.

Ai que més ai. Les fadrines aigua clara!