Cantada per Maria Vila. Any 1998
BARCELONA
Mireu-se Barcelona amb una
ollera
des de l’ exposició a
Vallvidrera
la gent per olvidar les penes
tristes
se'n van als cabarets a veure
artistes.
Són gent i cambrers de la
gran ciutat!
Tot són cases de... socorro,
que van cridant, que van
cridant...
“por què por què temblar
si el cielo está sin nubes”
senyal que no plourà.
“vente conmigo y no temas”
“a estos lugares lejanos
te compraré un carro y un
burro”
i pels carrers cridaràs:
Varat, sardina i sorell
Llenguado, rajada i fagell
Peix de la, de la ...peix de
la.
Que és el peix més estimat!
És al “infierno” allà dintre
on et posaria
Li deia el gendre a la seva
sogra cada dia.
Allà dins, tan calenta com
estaria.
amb el foc, la perruca et
rostiries.
I al veure-la tan rostideta
El gendre li deia així:
“ya me tienes aquí.
Soy el mismo de ayer
Solo por ver tu cara,
caramba con las muchachas
que se miran al espejo,
se dicen unas a otras:
Alión, alión, el barça
es campeón”
Supna, supna, supna...
Les casades d’ avui dia
que fan el sal al marit
mentre ells són a la taverna:
“Aire”! elles treballen de
nit.
I si després els pregunten:
de les pessetes què n’has fet!
Els contesten de seguida:
Busca-les, busca-les, busca-les
amb una espelma
i si de cas no les trobes:
“En el fondo del mar
materile, rile, rile
en el fondo del mar,
materile, rile, ron.-Pim,
pom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada