Apresa de la Roser Montferrer
Tant petiteta,
tant petitona.
Sap de fer
puntes, sap de llegir...
Cap a l’escola se’n
va soleta
canta que canta
tot el camí.
Els ocells
callen ben punt la senten.
Callen i
escolten son cant frescal,
les papallones de
ella no fugen:
ses mans rosades
mai els fan mal.
Quan la mareta
sol tenir feina.
ella bressola el
nen petit,
per mes que
plori tant bé l’amoixa,
que com un àngel
queda adormit...
que com un àngel
queda adormit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada