https://soundcloud.com/isabel…/soc-barretinaire-la-barretina
LA BARRETINA
Soc barretinaire de Prats de Motllo
M’ en
diuen cantaire, mes, no canto gaire
Mes,
no canto, no.
Quan a
Olot jo n’ aprenia, mon ofici dava plaer
Cada
poble on floria, ne semblava un claveller.
Mos
clavells i roses veres, jo plantí en eixes riberes
Eren,
ai, jardins les eres i jo n’ era el jardiner.
Soc barretinaire de Prats de Motlló
M’ en
diuen cantaire, mes, no canto gaire
Mes,
no canto, no.
Catalunya
patria dolça, com s’et perden les costums
Lo de
casa s’ et empolsa i amb lo d’ altres t’ en presums.
Tes cançons les oblidares, tos castells los aterrares
I en les flors del hort dels pares, ja no hi trova el fill
parfums.
Soc barretinaire de Prats de Motlló
M’ en
diuen cantaire, mes, no canto gaire
Mes,
no canto, no.
Ja ton
poble Catalunya fins oblida el teu parlar
I
algun fill quan s’ et allunya s’ el coneix pel renegar.
S’ et estrenyen les fronteres, s’ et esqueixen les banderes
Ulls que et veren gran com erets, que faràn sinò plorar!
Soc barretinaire de Prats de Motlló
M’ en
diuen cantaire, mes, no canto gaire
Mes,
no canto, no.
Les
barretines vermelles i el carmesí mocador
Eren un camp de roselles, mogut pel vent de l’ amor.
N’ ha
pasada la tempesta i tan sols una que altre en resta
Lo
temps m’ ha gelat la testa i aixó m’ ha gelat el cor...
Fui
barretinaire, mes ai,ja no en só
M’ en
diuen cantaire, mes, no canto gaire
Mes,
no canto, no.
