296 - Com canten els ocellets

https://soundcloud.com/isabel-iborra/296-com-canten-els-ocellets

 

Cantaires d' Alpens

Com canten els ocellets,

com canten i riuen!

amb sos cants i refilets,

sabeu lo que diuen?

 

Diuen: a veure qui ens peix,

qui ens peix i qui ens abeura,

l’un a l’ombra de un teix

a l’altre dins l’ heura.

 

Dona a tots un gra de blat,

de nit una fulla

sols per fer-nos de teulat

si el llitet se’ns mulla.

 

A la merla, un flabiol,

al tord, una lira,

i un violí al rossinyol

que sempre sospira.

 

Caramellaires boscans

sols sabem cantar-los.

Oh ditxosos els humans

que sabeu d’ aimar-los!

 

295 - La lluna promesa

https://soundcloud.com/isabel-iborra/295-lalluna-promesa

NOCES DEL SOL I LA LLUNA

 

 

La lluna la bruna

promesa del sol

es banya adormida

dins del rierol.

 

La nit la cercava

per dar-li marit.

El sol s’ afaitava

posant-se polit.

 

La lluna es banyava

la lluna nupcial:

Per llit té una estrella

 i una altre al capsal.

 

La lluna somreia

vestida d’ argent

la nit se l’ enduia

bresada pel vent.

 

El sol l’ esperava

brunyit i daurat;

la lluna es fonia

dient-li estimat.

 

La nit feu les noces

al jardí del cel:

durant l’ esposalla

cantava un estel.  

 

294 - Coples noves

https://soundcloud.com/isabel-iborra/294-coples-noves



Cantaires de Alpens

Tradició oral


COBLES NOVES

 

Unes cobles noves

les volem cantar:

escolteu-me noies

que os agradaran lara larà

 

Vida regalada

és la del pagès:

que el fan anar a defora

sense dar-li'n res larà larà.

 

Que ni un silló d’aigua

ni un bocí de pa

quan arriba al vespre

fatigat està larà larà.

 

Diu a la mestressa:

que hi ha per sopar?

“aquesta gran mossota

no ha volgut callar larà larà.

 

Que com que es tan rara

que ja s’asembla amb vos,

podeu ben juntar-vos

a cantar tots dos larà larà.

 

Podeu ben juntar-vos

a cantar tots dos larà larà.

 

(Apresa de la Celia Vila l’ any 1998)

 

 

293 - Tenia el cap pelat

https://soundcloud.com/isabel-iborra/293-tenia-el-cap-pelat

TENIA EL CAP PELAT

Tradició oral 

canta: Lluis Reina Orra

TENIA EL CAP PELAT, QUE NO EN TENIA NI TRES...

NI TRES, NI DOS,NI UN, NI CERO NI CAP,

 TENIA EL CAP PELAT.

TENIA EL CAP PELAT, QUE NO EN TENIA NI DOS,

 NI DOS,NI UN, NI CERO NI CAP,

 TENIA EL CAP PELAT.

TENIA EL CAP PELAT, QUE NO EN TENIA NI UN,

 NI UN, NI CERO NI CAP,

 TENIA EL CAP PELAT.

 

 

292 - Passa el fil

https://soundcloud.com/isabel-iborra/292-passsa-el-fil

Tradició oral

Lluis Reina

PASSA EL FIL

 

Passa el fil

i torna a passar el fil

estira, estira

i toc, toc, toc

que aviat el sabater,

la sabata haurà arreglat!

I podrem passar millor,

anant tots mes ben calçats.

 

291 - El mes de Maig

https://soundcloud.com/isabel-iborra/289-el-mes-de-maig


CANTAIRES DE ALPENS

 

El mes de Maig s’ escull, per ser-ne el millor

per festejar les noies els dies que en faci bo.

  “        “       “      “    “   “      “   “  “     “     

 

Anem noies anem, anem cap a la font

que l’ aigua n’ és fresqueta i ara els fadrinets ja hi son

  “          “        “        “       “    “        “           “   “ “

 

Allí enraonarem (parlarem )

Parlarem del amor,

ai noia bonicoia tu que m’ has robat el cor.

“    “        “        “     “  “     “     “     “   “

 

Si el cor m’ en has robat, me’ l hauràs de tornar

la mar esvalotada per el temporal que hi ha.

“   “       “               “   “        “      “        “

 

El mes de Maig s’ escull, per ser-ne el millor

per festejar les noies els dies que en faci bo.

 “       “      “      “       “   “    “       “    “   “

290 - LLUIS, CARINA/ SEMPRE ENTRE ANIMALS

https://soundcloud.com/isabel-iborra/290-lluis-carina-i-sempre-entre-animals

 

 

CANTAIRES D' ALPENS

59

SEMPRE ENTRE ANIMALS

 

He baixat de Vilatoba

perquè de casa he fugit,

n’he fet una com un cove

i els parents m’han avorrit.

 

Jo passava el temps pels arbres

i passant vaig els fondals,

pasturava quatre cabres,

però sempre entre animals.

 

Com que el pare s’enverina

si en trobéssiu un pagès

que duu vara i barretina,

no li’n diguéssiu pas res.

 

Perquè sa filla Enriqueta

n’ha fet la resolució

de no tornar a caseta:

no, no, i no.

 

Promesos amb gran molèsties

per allà el poble m’han buscat.

I tots tenen noms de bèsties 

Ja es bé prou casualitat:

 

El noi gran de cal eruga,

el xic de cal escorpí,

el mitjà de cal tortuga

i l’hereu de cal garrí.

 

Per això m’he escapat.

A la ciutat.

 

Per servir tinc dues cases

i he triat el millor lloc:

he caigut damunt les brases

per voler fugir del foc!

 

Ara estic fent de minyona

a la casa d’un senyor

que té gat, gos, lloro i mona

i de nom es diu: lleó.