Aquesta cançó la vaig aprendre de la Roser i la Soledat Montferrer:
http
https://soundcloud.com/isabel-ibor…/1-les-noies-de-camprodon
Les Noies de Camprodon
Les noies de Camprodon
tenen molta anomenada
de tres o quatre que en son
les unes mes que les altres.
Nan anat a espigolar
baix al fondo de la plana.
Quan es hora de esmorzar,
en contaven les manades.
La una diu que en té nou,
la altre les hi han robades.
A redera un cabayó
a plorar se nés posada.
Pensant que ningú la veu,
son galant se la mirava.
Que ploreu o dolça amor,
de que esteu tan enutjada?
Com no tinc de plorar jo,
si m'han robat les manades.
No ploreu no dolça amor,
que prompte os seran tornades.
Peró abans vos hem fareu
un petó i una abraçada.
No ho faré pas axó no,
perquè en fora castigada.
Adéu punteta de sol
estrella clara del alba.
Espigueta del meu cor,
que em travesses les entranyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada