NO SABIA QUÉ
Quan jo n’ era molt
petiteta
no sabia que era l’
amor
i ara que m’he fet
grandeta
veig que és una cosa
de pena i dolor.
Un dia que jo estava
molt trista
en resava al peu del
altar
quan vaig veure el meu
amor que entrava
i amb una altre es
venia a casar.
Al veure que es
donaven les mans
jo mirava amb una gran
afició
i quan anaven a dir el
si pare
jo plorant contesto
que no.
Ai Deu meu, tanqueu
aquet llibre
aquesta boda no pot
pas seguir
porto un fill a les
meves entranyes
del malvat que ara és
aquí.
En sentir aquestes
paraules
de ses mans el llibre
caigué.
Si és cert el que la
jove diu?
I el malvat contesta:
jo no en sé re.
Aquets ulls negres tan
hermosos que eren
aquets ulls negres tan
macos que son.
No os fieu de les
paraules dels homes
que han
set la causa de ma perdició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada