dissabte, 27 d’octubre del 2018

43- Cants de tradició oral: Les noies de Camprodon



Aquesta cançó la vaig aprendre de la Roser i la Soledat Montferrer:

https://soundcloud.com/isabel-ibor…/1-les-noies-de-camprodon


Les Noies de Camprodon


Les noies de Camprodon
tenen molta anomenada
de tres o quatre que en son
les unes mes que les altres.

Nan anat a espigolar
baix al fondo de la plana.
Quan es hora de esmorzar,
en contaven les manades.

La una diu que en té nou,
la altre les hi han robades.
A redera un cabayó
a plorar se nés posada.

Pensant que ningú la veu,
son galant se la mirava.
Que ploreu o dolça amor,
de que esteu tan enutjada?

Com no tinc de plorar jo,
si m'han robat les manades.
No ploreu no dolça amor,
que prompte os seran tornades.

Peró abans vos hem fareu
un petó i una abraçada.
No ho faré pas axó no,
perquè en fora castigada.

Adéu punteta de sol
estrella clara del alba.
Espigueta del meu cor,
que em travesses les entranyes.





dilluns, 15 d’octubre del 2018

42-Cants de tradicio oral. La Filosa


 
 

https://soundcloud.com/isabel-iborra/33-la-filosa

La cantava la Caterina Sayos Arau. D ' Alpens i nascuda a Santa Maria de Merlés.
La va ensenyar a la seva filla Pepeta Plans Sayós que era la meva mare i de ella, la vaig aprendre jo.
Mº Isabel Iborra Plans.



Jo soc la filosa de veu rogallosa
que  sempre treballo al mig del carrer,

jo explico la historia que sé de memoria


veniu a la vora, que os a la diré.

Per anys en radera quan jo encara en era
petita com ara els que me escolteu
mon avi tenia aquella masia
que a terra en runes encara veieu.

Els anys de les guerres trinxaren les terres
cremant les espigues el foc dels canons
els camps i mesures, coberts de malures
la fam i portaven pels quatre cantons

Quan el avi va veure tants mals i va creure
la hisenda perduda per tants de perills
va dir en al meu pare: ets jove tu encara
treballa i ensenyen també en els teus fills.

Llavores baixaren al poble i trobaren
La mare un fus noble i el pare un teler
El pare teixia de nit i de dia
La mare filava al mig del carrer.

A copies de anyades treballs i suades
lograren mos pares poguer descansar
i mentre gran jo hem feia, la mare a mi em deia,
la seva filosa posant-me a la mà:

Aquesta es la teva missió filla meva
per ella nosaltres, tornem a ser rics
treballa i confia de nit i de dia
ella ha de salvar-te dels teus enemics.

I des de llavores a totes les hores
La meva filosa anava filant
Amb ella pujava els meus fills i els donava:
Un nom el més digne, un nom el mes gran.

Tot-hom em diu vella, tot-hom me aconsella
que deixi la feina pel qui la pot fer,
però mentre amb força el fil puc retorça
la meva filosa ja mai deixaré.
Jo soc la filosa de veu rogallosa
que sempre treballo amb el fus cap  per vall
graveu eixa historia dins vostra memoria
seguiu mon exemple i honreu al treball.