La mare la va aprendre de la seva: Caterina Sayós Arau i jo de ella.
Aquesta es una de les que ja feia anys es cantava per Alpens.
Segurament apresa de algun rodamón que havia passat per allà
Eren tres petits infants
que van anar a espigolar els camps
mireu el que els va succeir:
que es varen perdre pel camí.
Tirem per “quí”, tirem per “llà “
la nostre casa on serà?
I varen veure un llum lluir
I cap allí es van dirigir.
Va esser casa un carnisser.
Que els en va rebre molt bé:
entreu entreu nens estimats
aquí hi ha lloc per tots plegats.
Quan els va tenir a dins
els va trinxar tots a bocins
i els va posar a dintre el saler
que s’hi varen conservar bé.
Cap de set anys passar per allí
St. Nicolau tot fent camí.
St. Nicolau entreu, entreu
que aquí dins reposareu.
Voleu carn tendre de cabrit?
No en vull, no en vull que no és bonic.
Voleu pernil de lo millor?
No en vull, no en vull que no és pas bo.
De la carn tendra menjaré
que fa set anys que és al saler.
Quan el carnisser axó sentir
de seguida va fugir:
Bon carnisser no fugis no
demana a Déu el teu perdó.
St. Nicolau alçà tres dits
i s’ aixecaren els petits:
El primer diu que he dormit bé
el segon diu i jo també.
I per últim el tercer
Diu: jo al cel em creia ser.
N’ eren tres petits infants
que van anar a espigolar els camps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada